Teckel miniatura de pèl llis
El Teckel miniatura de pèl llis és un gos de cos allargat, potes curtes i port petit, però sorprenentment fort i musculós. El pit ample i les extremitats davanteres robustes li donen una base sòlida. El pelatge, curt, dens i brillant, es presenta en diferents colors segons l'estàndard de la raça. Àgil i resistent malgrat la seva mida, aquest petit caçador manté el port elegant i decidit. Els adults pesen entre 4,5 i 5 kg i fan de 12 a 15 cm d'alçada.
Ensinistrament ideal per al Teckel miniatura de pèl llis:

Nacionalitat
Alemanya
Esperança de vida
De 12 a 15 anys
Pes
Entre 4,5 i 5 kg
Alçada
Entre 12 i 15 cm
Colors
El tecker miniatura pot ser de color llis, per exemple, vermell o crema, o de dos colors, com negre, xocolata, grisenc, blau o marró clar, amb marques de color canyella o crema. Alguns també poden ser clapejats
Grandària
Petit
Grups del Kennel Club
Terrier
Caràcter
El Teckel miniatura de cabells llisos és independent i valent, per la qual cosa el seu ensinistrament ha de ser ferm però respectuós. Requereix socialització primerenca per adaptar-se a nens, estranys i altres animals. Molt lleial a la seva família, sovint crea un enllaç especial amb una persona en particular, encara que es pot mostrar reservat amb els qui no coneix.


Utilització
El Teckel miniatura de pèl llis va ser criat originalment com a gos de caça especialitzat a rastrejar i capturar preses sota terra, com a conills i teixons. La seva mida reduïda i cos allargat li permetien introduir-se en caus amb facilitat. Avui dia és més comú com a gos de companyia, encara que manté el seu instint caçador i la seva energia
Origen
El Teckel té les seves arrels a Alemanya del segle XV, encara que hi ha representacions similars a l'antic Egipte i Mèxic. El 1879 es va establir l'estàndard oficial i el 1888 es va fundar el seu club de criadors. Va arribar a Gran Bretanya amb el príncep Albert i es va popularitzar a Europa i EUA Els miniatura s'usaven per caçar conills en caus, substituint els fures.

Sabies què?
- Gos apte per a amos amb una mica d'experiència
- Cal una mica d'ensinistrament
- Li agraden les passejades suaus
- Li agrada passejar mitja hora al dia
- Gos mini tipus toy
- Baveig mínim
- Requereix lavabo un cop per setmana
- Raça no hipoal·lergènica
- Gos molt vessant
- Gos guardià. Ladra i està alerta
- Pot necessitar entrenament per viure amb altres mascotes
- Pot necessitar supervisió addicional per conviure amb nens
Salut
És una raça generalment sana i longeva, encara que propensa a problemes d'esquena per la seva columna allargada. El control del pes i evitar salts excessius són essencials per prevenir lesions. Revisions veterinàries regulars ajuden a detectar i tractar a temps qualsevol problema
Exercici
Tot i la seva mida, necessita activitat diària per mantenir-se en forma. Gaudeix de passejades moderades i jocs que estimulin la seva ment i cos. Evitar esforços que impliquin salts alts o escales per protegir-ne l'esquena.
Nutrició
Una dieta equilibrada, adaptada a la mida i el nivell d'activitat, és fonamental. És important controlar les racions per evitar excés de pes, ja que l'excés de pes augmenta el risc de problemes d'esquena..
Lavabo
El seu pelatge curt i dens requereix poc manteniment: un raspallat setmanal és suficient per mantenir-lo net i brillant. Revisar orelles, dents i ungles de manera regular per evitar problemes de salut.
Millors races de gossos per a nens
Tot i que molts gossos solen portar-se bé amb els infants, és fonamental que tant els gossos com els més petits aprenguin a interactuar de manera respectuosa i segura. La supervisió adulta és clau: els nens petits mai no haurien de quedar-se sols amb un gos, independentment de la raça, i totes les interaccions han de ser observades amb cura. Si vols conèixer més sobre com educar la teva mascota, pots visitar la nostra pàgina principal.
Curiositats del Teckel miniatura de pèl llis
-
El seu nom en alemany significa “gos teixoner”, però va ser classificat com a sabent per un error de traducció.
-
És una de les races canines més longeves.
-
El periodista H. L. Mencken va dir que són “mitjà gos d’alts i gos i mig de llargs”.
-
Té múltiples sobrenoms: “gos salsitxa”, “doxie” i “dashie”
-
Són gossos molt llauradors, un tret heretat de la seva funció de caça.