Cairn Terrier
Nacionalitat
Esperança de vida
Pes
Alçada
Colors
Grandària
Grups del Kennel Club
Caràcter
Utilització
Origen
Sabies què?
Gos apte per a amos amb experiència
Cal una mica d'ensinistrament
Gos petit
Pot necessitar supervisió addicional per conviure amb nens
Requereix higiene un cop per setmana
Li agrada passejar una hora al dia
Li agraden les passejades actives
Pot necessitar entrenament per viure amb altres mascotes
Baveig mínim
Raça no hipoal·lergènica
Gos expressiu i bordador
Gos guardià. Borda i està alerta
Salut
El Cairn Terrier és una raça generalment saludable i longeva, encara que pot presentar problemes hereditaris com ara de maluc, cataractes o malalties de la pell. També és propens a al·lèrgies i trastorns hepàtics (com la malaltia del fetge de coure). Revisions veterinàries periòdiques ajuden a prevenir i controlar aquests problemes.
Exercici
Tot i la seva mida, el Cairn Terrier necessita activitat diària. Li encanten les passejades, els jocs i els reptes mentals. No és recomanable deixar-lo sense exercici, ja que es pot avorrir fàcilment i desenvolupar comportaments destructius. És ideal per a persones actives o famílies que puguin oferir-li estimulació constant.
Nutrició
El Cairn Terrier necessita una alimentació equilibrada, adequada a la mida, l'edat i el nivell d'activitat. Tendeix a engreixar si no es controla la dieta, per la qual cosa convé evitar els premis en excés i oferir racions mesurades. Com que és propens a al·lèrgies, és important vigilar qualsevol intolerància alimentària.
Higiene
El seu pelatge dur requereix raspallats regulars (unes dues vegades per setmana) per evitar embolics i mantenir la seva textura natural. No necessita talls freqüents, però sí un “stripping” ocasional per eliminar els cabells morts. A més, és important revisar les orelles, ungles i dents amb regularitat.
Millors races de gossos per a nens
Tot i que molts gossos solen portar-se bé amb els infants, és fonamental que tant els gossos com els més petits aprenguin a interactuar de manera respectuosa i segura. La supervisió adulta és clau: els nens petits mai no haurien de quedar-se sols amb un gos, independentment de la raça, i totes les interaccions han de ser observades amb cura. Si vols conèixer més sobre com educar la teva mascota, pots visitar la nostra pàgina principal.
