Bracco italià
El Bracco Italià és un gos gran, robust i atlètic, amb una aparença noble. El seu cos és musculós i harmoniós, cobert per un pelatge curt i fi. Té orelles llargues i caigudes, un cap allargat i una expressió suau i alerta. Pot presentar combinacions de color com blanc i taronja, blanc i castany o ruà. Els mascles fan entre 58 i 67 cm, i les femelles entre 55 i 62 cm, amb un pes de 25 a 40 kg.
Ensinistrament ideal per al Bracco italià:
Nacionalitat
Itàlia
Esperança de vida
De 12 a 13 anys
Pes
Entre 25 i 40 kg
Alçada
Entre 55 i 67 cm
Colors
El seu pelatge es presenta en diferents colors, com ara taronja i blanc, ruà taronja, castany i blanc o ruà castany
Grandària
Gran
Grups del Kennel Club
Gos de caça
Caràcter
El Bracco Italià és intel·ligent, lleial i afectuós. Es porta bé amb nens i altres gossos, i és ideal per a famílies actives amb espais amplis. Gaudeix tant de la companyia com de la feina. Encara que anhela agradar i aprendre, és sensible, de manera que el seu ensinistrament ha de ser pacient i amable. No es recomana per a propietaris sense experiència.
Utilització
Històricament criat com a gos de caça, el Bracco Italià és excel·lent en rastreig i senyalització de preses. El seu gran olfacte, resistència i actitud cooperativa el fan ideal per a feines de camp. Avui dia, també és valorat com a gos de companyia per a famílies actives, mantenint el seu esperit de treball i el seu vincle amb els humans.
Origen
El Bracco Italià és una de les races més antigues d'Europa, amb orígens que daten del segle IV aC. Va sorgir de l'encreuament entre gossos tipus mastí i gossos de caça egipcis. Al segle XVIII va ser perfeccionat per assenyalar i rastrejar preses. Abans de la caça amb armes, ajudava a portar animals a les xarxes. Va arribar al Regne Unit als anys 80, i la seva població continua sent escassa.
Sabies què?
- Gos apte per a propietaris amb una mica d'experiència
- Cal una mica d'ensinistrament
- Li agraden les passejades enèrgiques
- Li agrada passejar més de dues hores al dia
- Gos gran
- Baveig mínim
- Requereix higiene un cop per setmana
- Raça no hipoal·lergènica
- Gos tranquil
- Gos guardià. Borda i està alerta
- Pot necessitar entrenament per viure amb altres mascotes
- Gos familiar
Salut
El Bracco Italià és generalment saludable, encara que pot presentar displàsia de maluc o problemes oculars com l'entropió. Les revisions veterinàries regulars són essencials per prevenir afeccions genètiques. És important controlar-ne el pes i oferir-li una rutina de cures adequada per preservar-ne el benestar general.
Exercici
Aquesta raça necessita exercici diari vigorós per mantenir-se equilibrada i feliç. Gaudeix de caminades llargues, jocs exteriors i activitats de rastreig. Un entorn rural o amb molt d'espai és ideal. Si no se li proporciona prou estimulació física i mental, es pot avorrir i desenvolupar comportaments no desitjats.
Nutrició
El Bracco Italià requereix una dieta equilibrada, rica en proteïnes de qualitat i adaptada al nivell d'activitat. És important dividir el menjar en dues porcions diàries per evitar la torsió gàstrica. La seva alimentació ha de ser controlada per evitar el sobrepès, especialment en gossos adults i menys actius.
Higiene
El pelatge curt i fi del Bracco Italià requereix poc manteniment. Un raspallat setmanal és suficient per eliminar els pèls solts i mantenir la pell sana. S'ha de revisar sovint la neteja de les orelles llargues i caigudes, ja que poden acumular humitat o brutícia i desenvolupar infeccions si no es controlen.
Millors races de gossos per a nens
Tot i que molts gossos solen portar-se bé amb els infants, és fonamental que tant els gossos com els més petits aprenguin a interactuar de manera respectuosa i segura. La supervisió adulta és clau: els nens petits mai no haurien de quedar-se sols amb un gos, independentment de la raça, i totes les interaccions han de ser observades amb cura. Si vols conèixer més sobre com educar la teva mascota, pots visitar la nostra pàgina principal.
Curiositats del Bracco italià
-
Antigament existien dos tipus regionals: el piemontès (lleuger i blanc/taronja) i el llombard (més robust i ruà).
-
El seu estàndard oficial, unificat el 1949, combina les característiques dels dos tipus.
-
És considerat el pointer més antic d’Europa.
-
També se’l coneix com el “Pointer Italià”.
-
La seva versatilitat en diferents terrenys el va convertir en un gos de caça molt valorat a Itàlia des de fa segles.
