Dòberman
El Dòberman és un gos de mida gran, que combina força i elegància pel seu port atlètic i orgullós, similar a la silueta d'un cavall pura sang. El seu pelatge és curt i llis, i es pot presentar en colors com negre, marró, blau o foc, sempre amb marques foc. Els mascles fan al voltant de 69 cm i les femelles uns 65 cm, amb un pes que oscil·la entre 32 i 45 kg, reflectint la seva musculatura i agilitat.
Ensinistrament ideal per al Dòberman:
Nacionalitat
Alemanya
Esperança de vida
De 10 a 13 anys
Pes
Els adults pesen al voltant de 32 i 45 kg
Alçada
Els dòberman mascles adults fan al voltant de 69 cm i les femelles adultes, 65 cm
Colors
Marró, negre, blau o foc (també anomenat isabelí) amb marques color òxid.
Grandària
Gran
Grups del Kennel Club
Gos de treball
Caràcter
El Dòberman és un gos actiu i exigent que requereix exercici físic i mental constant. Amb bona socialització des de cadell, pot ser un company fidel, afectuós i protector de la llar. És un gos d'un sol amo, per això necessita un propietari responsable i amb experiència. Sense l'atenció adequada, pot presentar problemes de comportament.
Utilització
El Dòberman va ser criat inicialment com a gos guardià i de protecció personal, destacant per la seva intel·ligència i valentia. Avui dia, a més de protegir llars i propietats, es fa servir en tasques policials i militars. També és un excel·lent company per a famílies actives que poden satisfer les necessitats físiques i mentals.
Origen
Creat a finals del segle XIX per l'alemany Louis Dobermann, aquesta raça va néixer de creus selectives entre rottweilers, llebrers, terriers i altres races per crear un gos protector i àgil. Registrat oficialment el 1893, el dòberman combina força, velocitat i elegància, sent un fidel guardià amb arrels alemanyes profundes.
Sabies què?
- Gos apte per a amos amb experiència.
- Es requereix un ensinistrament extra.
- Li agraden les passejades actives.
- Li agrada passejar una o dues hores al dia.
- Gos gran.
- Baveig mínim.
- Requereix higiene un cop per setmana.
- Raça no hipoal·lergènica.
- Gos tranquil.
- Gos guardià. Borda, està alerta i té aspecte protector
- Pot necessitar entrenament per viure amb altres mascotes.
- Pot necessitar supervisió addicional per conviure amb nens.
Salut
E lDòberman pot presentar diverses afeccions, com miocardiopatia dilatada, síndrome de Wobbler, malaltia de von Willebrand, displàsia de maluc, torsió gàstrica, hipotiroïdisme i alteracions oculars. És vital fer exàmens de maluc, proves genètiques i avaluacions veterinàries regulars per prevenir i detectar aquests problemes a temps.
Exercici
Abans de l'any, el Dòberman ha de fer exercici moderat en sessions curtes per protegir les seves articulacions. Com a raça activa, requereix més de dues hores diàries d'activitat física quan és adult. Gaudeix de córrer lliurement i necessita un entrenament constant per mantenir el seu benestar físic i mental.
Nutrició
Amb una gran gana, el Dòberman necessita una dieta equilibrada, rica en minerals i vitamines adaptades a races grans. Per evitar problemes estomacals com la distensió, és recomanable dividir el menjar en porcions petites i freqüents, mantenint així una digestió saludable i un bon estat general.
Higiene
El Dòberman té un curt pelatge que requereix poc manteniment. Un massatge amb guant de goma és suficient per eliminar els cabells morts i mantenir el seu pelatge brillant i net, evitant la caiguda excessiva i afavorint la circulació sanguínia a la pell.
Millors races de gossos per a nens
Tot i que molts gossos solen portar-se bé amb els infants, és fonamental que tant els gossos com els més petits aprenguin a interactuar de manera respectuosa i segura. La supervisió adulta és clau: els nens petits mai no haurien de quedar-se sols amb un gos, independentment de la raça, i totes les interaccions han de ser observades amb cura. Si vols conèixer més sobre com educar la teva mascota, pots visitar la nostra pàgina principal.
Curiositats del Dòberman
-
Durant la Primera Guerra Mundial, la raça va estar a punt de l’extinció a causa de les dificultats econòmiques, però la seva utilitat com a gos militar i policial va assegurar la seva supervivència.
-
La llegenda explica que en la seva primera competició, els jutges van tenir tant de respecte que ni tan sols van obrir la boca d’un dòberman per revisar la seva dentadura, i tot i així va guanyar, tot i faltar-li diverses dents.
