Què és l’Ensinistrament Caní?
Són moltes les crides sol·licitant informació sobre Ensinistrament Caní, i també molts els correus electrònics que ens envieu per a explicar-nos vostres dubtes sobre la conducta de les vostres mascotes i informar-vos de com podem ajudar-vos per a reconduir situacions no desitjades.
També, i cada vegada més, són moltes les crides en les quals molts de vosaltres acabeu d’agafar un gos i teniu la inquietud de fer bé les coses des del principi i ens sol·liciteu assessorament.
Pensant i analitzant quals són els principals motius pels quals ens diu la gent, podem més o menys concloure que les situacions que precisen del nostre assessorament i intervenció, algunes de les més comunes solen ser:
Ansietat per separació en els Gossos:
Molts gossos no saben estar sols a casa, destrossen tot el que enxampen, es passen el dia bordant, plorant, etc… i la situació ha arribat a un punt en què els seus propietaris ja no saben què fer.
En termes molt generals i sense haver estudiat cada cas, podríem ràpidament deduir que estem parlant d’una ansietat per separació. Hi ha alguna cosa en el tracte que se li aquesta dispensant al gos que li porta a un grau de confusió tal que ha desenvolupat aquest *stress i nerviosisme que li genera mal estar.
Aquestes situacions són cada vegada més “antipàtiques” per a tota la família, nervis, mal humor, discussions, impotència…
Depenent del tracte que estigui rebent el gos, el seu comportament serà l’un o l’altre. En aquests casos, com en la gran majoria, un ensinistrament caní sempre és la millor opció.
Agressivitat amb altres gossos:
Quants gossos de cadells han rebut un atac per part d’altres gossos i quan han arribat a l’adolescència o edat adulta, s’han tornat agressius?
Aquesta és una de les causes més comunes què provoquen l’agressivitat en els gossos i no és una altra cosa més que por, por de rebre de nou així que abans de ser atacat, intimido jo. Segurament molts hem sentit l’expressió: “la millor defensa és un atac”.
Primers passejos amb el cadell, moltes vegades té por de sortir al carrer:
Per què quan tenim un cadell volem deixar-li anar i que es relacioni amb altres gossos? per què aquesta obstinació a deixar-lo només davant el perill?
No seria millor que se sentís acompanyat en els seus primers contactes amb el món exterior? Acompanyar-li en els passejos amb la seva corretja, que senti la protecció del seu amo, que li aporti seguretat anar descobrint nous espais, sorolls, olors… D’aquesta manera, acompanyant al nostre cadell li estem evitant males experiències que poden tenir conseqüències desagradables en el seu futur comportament. El principi d’un ensinistrament caní ben fet està en els primers passos que donem amb ell, educar-li acompanyant-li per a transmetre-li seguretat.
La por en és el pitjor enemic de tots, provoca reaccions moltes vegades difícils de controlar i gestionar, però no sols als gossos, a nosaltres mateixos ens passa. La nostra recomanació en aquests casos, és la d’acompanyar al nostre cadell durant la seva etapa de creixement, mostrant-li el món exterior d’una manera agradable i saludable.
Estirades de la corretja, no fa cas quan li crido, no per a quiet al carrer, etc…
Aquí sí, en realitat estem parlant d’educar al gos, aprendre a comunicar-nos amb ell, saber tractar-li com el que és: un gos i establir una relació d’intercanvi, un vincle saludable en el qual existeixi respecte i bona sintonia en general.
Cal pensar que, a part de precisar que ens ensenyin a comunicar-nos amb els nostres gossos, la relació ha de ser bidireccional el gos es comporta però nosaltres també hem de comportar-nos i estar a l’altura de les circumstàncies. què vol dir això? No és molt complicat, només que hi ha una màxima que hem de tenir present:
NO ÉS QÜESTIÓ DE QUANTITAT SI NO QUE ÉS QÜESTIÓ DE QUALITAT!
No serveix dir: li trec de passeig a jugar amb altres gossos cada dia, tres o quatre vegades al dia i es tira dues o tres hores al parc.
Què fem quan som al parc? Normalment deixem que jugui amb altres gossos i nosaltres estem de xerrada amb els altres propietaris de gossos.
No és un temps de qualitat si no gaudim ni li parem esment mentre estem amb ells. El joc, les carícies, l’educació, transmetre-li seguretat, etc… són les claus per a tenir una bona relació amb els nostres gossos:
Hem pretès resumir molt breument algunes de les situacions més comunes que porten a una mala convivència amb les nostres mascotes. Evidentment, com sempre diem, cada cas és un món i ha de ser tractat de manera totalment personalitzada per a arribar a un diagnòstic concret i recomanar un treball d’educació o de modificació de conducta adaptat a cada família.
Totes les situacions que estem enumerant en aquest post són 100% *reconducibles i per descomptat, tenen solució.
L’important és deixar-se aconsellar per PROFESSIONALS DEL MÓN DE L’ENSINISTRAMENT (el recalquem en majúscules perquè l’intrusisme en el món del gos és enorme i hi ha qui es diu professional i no ho és)
Recomanem encaridament a tothom, assegurar-se d’estar treballant en mans de professionals amb experiència, el preu no és l’important, aquí també diríem: