Bretó
El Bretó és un gos mitjà, robust i elegant, amb pelatge semillarg i sedós que es pot presentar en una gran varietat de colors: taronja i blanc, marró vermellós, negre, tricolor o ruà. D'expressió alerta i amistosa, els mascles adults arriben a entre 48 i 51 cm d'alçada, i les femelles entre 47 i 50 cm. El seu pes oscil·la entre els 14 i 18 kg, essent un gos àgil, resistent i harmoniós.
Ensinistrament ideal per al Bretó:
Nacionalitat
França
Esperança de vida
De 12 a 15 anys
Pes
Entre 14 i 18 kg
Alçada
Entre 47 i 51 cm
Colors
Es presenta en taronja i blanc, fetge i blanc, blanc i negre, tricolor i ruà
Grandària
mitjà
Grups del Kennel Club
Gos de caça
Caràcter
El Bretó és un gos enèrgic, simpàtic i sociable, ideal per conviure amb famílies actives. És juganer i molt afectuós, tant amb adults com amb nens. S'adapta bé a altres gossos i li encanta estar acompanyat. Necessita espai per córrer i temps de qualitat amb la família, ja que no tolera bé la solitud. És obedient i fàcil d'entrenar, però requereix atenció constant.
Utilització
El Bretó és un gos de caça versàtil, especialitzat en rastrejar, assenyalar i recuperar preses, especialment aus. És àgil, ràpid i amb un excel·lent olfacte, cosa que el converteix en un aliat ideal per a caçadors. Fora de l'àmbit cinegètic, també destaca com a gos de companyia gràcies al seu caràcter amable, la seva intel·ligència i el seu fort aferrament a les persones.
Origen
Originari de Bretanya, França, el Bretó va sorgir al segle XIX a partir de creuaments entre gossos locals i els setters britànics portats per caçadors anglesos. Abans conegut com a "spaniel bretó", va ser desenvolupat per rastrejar, assenyalar i recuperar preses. La seva popularitat va créixer ràpidament gràcies a la seva versatilitat i habilitats i es va convertir en un dels gossos de caça més estimats d'Europa.
Sabies què?
- Gos apte per a amos amb experiència
- Es requereix un ensinistrament extra
- Li agraden les passejades enèrgiques
- Li agrada passejar més de dues hores al dia
- Gos mitjà
- Una mica de bava
- Requereix higiene cada dos dies
- Raça no hipoal·lergènica
- Gos expressiu i bordador
- No és un gos guardià
- Pot necessitar entrenament per viure amb altres mascotes
- Gos familiar
Salut
El Bretó és una raça saludable, encara que pot ser propens a displàsia de maluc o epilèpsia en casos puntuals. És important adquirir exemplars de criadors responsables i fer controls veterinaris regulars. Amb bones cures, la seva esperança de vida ronda els 12 a 14 anys.
Exercici
Necessita molt d'exercici físic diari per mantenir-se equilibrat. Gaudeix de córrer, nedar, rastrejar i jugar. És ideal per a persones actives, senderistes o famílies amb accés a espais amplis. L'avorriment el pot portar a desenvolupar conductes destructives.
Nutrició
La seva dieta ha de ser rica en proteïnes i adaptada al nivell d'activitat. Un Bretó actiu crema molta energia, per tant, necessita aliments de qualitat i en quantitat adequada. Cal controlar-ne el pes, ja que tendeix a guanyar quilos si no s'exercita prou.
Higiene
El seu pelatge semillarg requereix raspallats setmanals per evitar nusos i retirar brutícia. No necessita talls, però sí neteja regular d'orelles i dents. En època de muda convé augmentar la freqüència del raspallat. També és recomanable revisar les potes després de llargues caminades.
Millors races de gossos per a nens
Tot i que molts gossos solen portar-se bé amb els infants, és fonamental que tant els gossos com els més petits aprenguin a interactuar de manera respectuosa i segura. La supervisió adulta és clau: els nens petits mai no haurien de quedar-se sols amb un gos, independentment de la raça, i totes les interaccions han de ser observades amb cura. Si vols conèixer més sobre com educar la teva mascota, pots visitar la nostra pàgina principal.
Curiositats del Bretó
-
Alguns exemplars de Bretó neixen sense cua o amb cua naturalment curta.
-
Són molt aferrats als seus amos i sensibles a la solitud; poden desenvolupar ansietat per separació.
-
Ja figuraven en tapissos i pintures del segle XVII.
-
Deuen el seu nom a la regió francesa de Bretanya, on van ser criats per primera vegada.
-
Es creu que estan emparentats amb el springer spaniel gal·lès i comparteixen ancestres comuns.
