Fox Terrier de pèl dur
Nacionalitat
Esperança de vida
Pes
Alçada
Colors
Grandària
Grups del Kennel Club
Caràcter
Utilització
Origen
Sabies què?
Gos apte per a amos amb una mica d'experiència
Cal una mica d'ensinistrament
Gos petit
Pot necessitar supervisió addicional per conviure amb nens
Requereix higiene cada dos dies
Li agrada passejar una hora al dia
Li agraden les passejades actives
Pot necessitar entrenament per viure amb altres mascotes
Baveig mínim
Raça no hipoal·lergènica
Gos molt vessador
Gos guardià. Borda i està alerta
Salut
El Fox Terrier de pèl dur sol gaudir de bona salut i una esperança de vida de 12 a 15 anys. Com moltes races petites, pot ser propens a problemes dentals si no se'n cuiden les dents regularment. També es poden presentar casos de luxació patelar o al·lèrgies cutànies. Les revisions veterinàries periòdiques són clau per mantenir-lo sa i actiu al llarg de la seva vida.
Exercici
Aquest terrier necessita exercici diari per canalitzar la seva energia. Caminades llargues, jocs i estimulació mental són essencials per evitar comportaments destructius. Gaudeix corrent, olorant i explorant, per la qual cosa és ideal comptar amb un espai segur on es pugui moure lliurement. L'agility o els jocs de cerca són activitats molt adequades per a ell.
Nutrició
La dieta del Fox Terrier de pèl dur ha de ser equilibrada i adaptada al nivell d'activitat. És recomanable alimentar-lo amb pinso de bona qualitat i racions controlades, ja que tendeix a guanyar pes si no es manté actiu. Dividir el menjar en dues porcions diàries i evitar donar-li sobres o premis en excés ajuda a mantenir-lo en forma i saludable.
Higiene
El seu pelatge aspre requereix raspallat regular per evitar embolics i eliminar els cabells morts. A més, cal fer un "stripping" ocasional (tècnica d'arrencat manual) per mantenir la textura típica de la raça. No necessita banys freqüents, però sí controls periòdics d'orelles, dents i ungles. Un bon manteniment el mantindrà net i amb un aspecte impecable.
Millors races de gossos per a nens
Tot i que molts gossos solen portar-se bé amb els infants, és fonamental que tant els gossos com els més petits aprenguin a interactuar de manera respectuosa i segura. La supervisió adulta és clau: els nens petits mai no haurien de quedar-se sols amb un gos, independentment de la raça, i totes les interaccions han de ser observades amb cura. Si vols conèixer més sobre com educar la teva mascota, pots visitar la nostra pàgina principal.
