El Galgo espanyol és generalment una raça sana, encara que la seva complexió prima ho fa sensible a climes freds i a superfícies dures. Pot ser propens a problemes articulars o cardíacs en edat avançada. Requereix revisions veterinàries periòdiques i protecció contra paràsits. El seu baix greix corporal també afecta la tolerància a certs medicaments i anestèsies.

Aquest llebrer necessita exercici diari per mantenir-se en forma i mentalment equilibrat. Tot i que gaudeix de córrer, no requereix entrenaments intensos. En té prou amb passejades llargues i algun espai segur on córrer lliurement. Després de la seva activitat física, és un gos tranquil que gaudeix del descans. S'adapta bé a la vida en interiors si se l'exercita adequadament.

El Galgo espanyol necessita una dieta equilibrada, rica en proteïnes i de fàcil digestió per mantenir la massa muscular sense guanyar pes excessiu. És important oferir-li aliments de qualitat i controlar les porcions, ja que el seu metabolisme és eficient. A causa del baix percentatge de greix corporal, pot requerir ajustaments nutricionals segons el nivell d'activitat o edat.

El seu pelatge curt i fi requereix molt poc manteniment. Només cal raspallar-lo un cop per setmana per retirar els cabells morts i mantenir la pell sana. És important protegir-lo del fred a l'hivern amb abrics, ja que no té subpèl. Les ungles s'han de mantenir curtes i es recomana revisar regularment orelles, dents i potes, especialment després de caminades pel camp.

Tot i que molts gossos solen portar-se bé amb els infants, és fonamental que tant els gossos com els més petits aprenguin a interactuar de manera respectuosa i segura. La supervisió adulta és clau: els nens petits mai no haurien de quedar-se sols amb un gos, independentment de la raça, i totes les interaccions han de ser observades amb cura. Si vols conèixer més sobre com educar la teva mascota, pots visitar la nostra pàgina principal.