Com evitar l’ansietat per separació en els nostres gossos

Sembla que s’acosta a poc a poc el moment de recuperar la normalitat en les nostres llars després d’aquesta tremenda crisi del COVID-19, i que progressivament sortirem del confinament fins a arribar a reprendre els nostres hàbits de vida fora de casa.

Els nostres gossos han viscut tot el procés amb nosaltres, compartint pràcticament les 24 hores amb la família sencera. En el nostre retorn a la “nova normalitat” hi haurà molts canvis per als gossos especialment, perquè sent una espècie molt social passaran d’una convivència molt estreta en la qual fàcilment hàgim generat una relació d’inclinació excessiva a haver de versi sols a casa de nou; La pròxima situació que viurem i que requereix la nostra atenció i també treball, és l’ansietat per separació dels nostres gossos de companyia.

Ansiedad por separación

L’ansietat per separació és la incapacitat del gos per a quedar-se només a casa estant absolutament tranquil. Les conseqüències poden ser *lloros, udols, comportaments destructius, necessitats descontrolades… sol produir-se perquè una relació que hauria de ser d’afecte s’ha convertit en una relació d’inclinació o *hiper-inclinació. Aquest últim estat és el que viu un cadell nounat durant els 20 primers dies de la seva existència, on separar-se massa hores de la seva mare podria portar-li a la mort. És amb l’aparició de les primeres dents quan les gosses comencen a necessitar algun descans dels petits (pel mal que comencen a fer en mamar, entre altres coses) i els anima que explorin l’entorn i vagin aprenent a ser autònoms, passant de manera natural a ser una relació menys dependent. Aquesta inclinació a poc a poc s’anirà esvaint fins a convertir-se en una relació d’afecte cap al seu grup social cap als dos mesos, en la qual ja podria entrar la seva família humana.

Aquest esvaïment natural i progressiu del *híper-inclinació de supervivència fins a convertir-se en afecte és el model ideal que hauríem d’intentar copiar si no volem que els nostres companys de quatre potes sofreixin en els pròxims dies en veure’s sols, i evitem a més sofrir nosaltres les conseqüències desmesurades de la seva ansietat.

Com és millor prevenir que curar, recomanaria a tots els propietaris que fessin un procés progressiu d’adaptació a la “nova normalitat canina”, de manera semblant al nostre procés progressiu de desescalada. I la recomanació cobra importància especialment per a aquells els animals dels quals ja han viscut algun episodi d’ansietat per separació.

Us detallem alguns consell de com evitar l’ansietat per separació en el nostre gos.

Felicidad y seguridad canina

És essencial mantenir unes rutines amb el gos, una agenda diària que és sempre la mateixa i que es repeteix dia rere dia; els mateixos horaris de passeig (i diria que fins al mateix recorregut en ells), de menjars i de descans. D’aquesta manera l’animal aprendrà el programa i per tant la gestió de les seves emocions serà molt més fàcil.

Una bona idea és restar energia amb esport o un bon passeig a un ritme viu, i menjar en tornar a casa. D’aquesta manera al cansament de l’exercici li sumem la somnolència de la digestió, i podem aprofitar-lo perquè descansi només en el seu lloc, acostumant-li a no estar sempre pendent de nosaltres.

Adaptar-ho a un espai on a més se senti tranquil, protegit i segur en la nostra absència és la millor de les idees. Ens referim a proveir al gos d’un *trasportín en el qual, si ho hem sabut *positivizar convenientment, se sentirà molt a gust en la nostra absència. Tenim dies per davant per a poder fer-ho, i progressar del *hiper-inclinació a l’afecte de manera progressiva, com passa en la naturalesa. La part difícil d’aquest procediment és la dificultat que molts propietaris tenen per a no veure’l com un càstig i entendre que, per ser una espècie diferent, per als gossos resulta harmoniós tenir un espai propi.

Per a ser honestos hem d’esmentar que aquesta pràctica no està exempta de polèmica, però es deu sobretot a la mala praxi que fan d’ella alguns educadors no professionals, amb poca o cap formació adequada.

Esperem que aquesta informació us resulti útil i com sempre us diem, qualsevol consulta que tingueu no dubteu a contactar amb nosaltres.

]Perros felices