10 punts per a tenir en compte a l’hora de triar un bon ensinistrador.

En el món del gos, tot gira al voltant de preguntes com quina raça és la més intel·ligent? El caràcter de tal raça és bo, tranquil, nerviós? Aquesta raça és millor que l’altra? Per què no ve quan li crido? etc…

Quan recorrem a un ensinistrador donem per descomptat que ell ho sap tot i des del principi confiem en ell. Ara us fem les següents preguntes com saber que la persona que m’està assessorant és un bon ensinistrador professional? Com ha de ser un bon educador caní?

El primer que hem de tenir clar és que un ensinistrador és una persona com nosaltres, amb els seus defectes i les seves virtuts, les seves inseguretats i els seus bons o mals dies, no és “El que ho sap i controla tot”; comet fallades i errors com tothom. Però hi ha uns certs requisits imprescindibles que ha de complir com a bon professional:

  1. Ha de ser un bon comunicador per a saber transmetre’ns en quina situació està el nostre gos, què fer i com actuar amb ell a cada moment.
  2. Ha de ser també una mica psicòleg; ha de ser capaç no sols d’identificar com és el nostre gos i avaluar l’ambient en el qual es desembolica si no, sobretot, de saber aconseguir de nosaltres l’estat emocional adequat que ens permeti el control idoni de l’animal.
  3. Ha de poder veure en nosaltres com som, què volem i què som capaços de fer. Per a això necessita tenir l’habilitat d’identificar detalls que a molts de nosaltres se’ns pot escapar. Un gos és una “esponja” dels nostres sentiments. Si estem nerviosos, tristos, contents, deprimits, etc… ell ho capta i ho interpreta des de la seva manera de percebre les emocions.Una persona activa pot transmetre al seu gos nerviosisme, inseguretat (si no fa el que volem nosaltres ens decebem), por (en decebre’ns i no entendre-li, li renyem sense que ell entengui el per què); Una persona deprimida, en bolcar les seves inseguretats i les seves preocupacions, pot estar transmetent-li por, inseguretat o fins i tot agressivitat. Al no ser nosaltres capaços de controlar la situació al 100% se sent responsable al ramat i es torna protector i dominant.
  4. Un ensinistrador ha de reconèixer totes aquestes coses i ser capaç d’explicar-nos com reconduir la situació, sabent alhora ajudar i “explicar-li les coses” al nostre gos.
  5. El bon ensinistrador ha d’aconseguir l’equilibri emocional del gos. L’equilibri sempre es construeix afegint la quantitat exacta de dos ingredients contraposats; en l’educació del gos cal premiar els seus progressos, però és necessari reprimir les seves males accions. Totes dues mesures deuen *cohexistir, insisteixo, en la mesura justa que equilibri a l’animal. No es pot basar un procés educatiu exclusivament en el premi, de la mateixa manera que no és bon ensinistrador el que només castiga i res més. Saber què toca a cada moment és el difícil i un bon professional ha d’identificar com, quan i quant estimulo requereix el gos, sigui d’un i un altre signe.
  6. L’agressivitat en un gos, no és només dominància; és més, en poques ocasions és així. En gran nombre de casos l’agressivitat es deu a la por i la inseguretat: L’animal pot sentir-se amenaçat per alguna cosa que en realitat no suposi cap amenaça, i la millor defensa és un bon atac… Aquesta inseguretat la hi podem haver “ensenyat” nosaltres, si adonar-nos. En aquests casos tan freqüents el paper de l’ensinistrador és importantíssim, perquè ha de solucionar la inseguretat tant al gos com al seu amo.
  7. No existeix una única tècnica, ni una guia de què fer, no es pot seguir un patró. Cada gos i el seu entorn són diferents, viuen moments i situacions diferents, així que no existeix un manual del bon ensinistrador. Mai el treball amb els gossos és el mateix per a tots ells. Cada modificació de conducta és diferent, perquè és la causa concreta que ho va originar la que defineix la manera d’actuar.
  8. Hi ha actituds que no han de justificar-se i sí que solucionar-se. No és correcte deixar que el gos faci la seva voluntat:
    1. “No li agrada que el molestin mentre com i per això gruny”
    2. “No li toquis sota el coll perquè se sent amenaçat i per això mossega”
    3. “No li agraden els nens i per això ensenya les dents”
    4. Un bon ensinistrador professional ha de tenir l’habilitat de fer-nos entendre que aquestes situacions no són normals en la naturalesa dels gossos, i ensenyar-nos a reconduir-les. Un gos centrat i equilibrat es comporta tranquil i pacient quan toca, juganer i enèrgic si correspon, però mai ha de mostrar una amenaça cap a nosaltres, la resta del ramat, ni cap a ningú.
  9. Els gossos no són persones; són animals molt intel·ligents, però la seva ment funciona diferent a la nostra. Un bon ensinistrador ha de ser capaç d’explicar-nos aquestes diferències, i ensenyar-nos a entendre com pensa i actua un gos: només així podrem tenir un gos segur, sociable, amigable i que sàpiga quin és el seu lloc en el ramat.
  10. Tingueu-vos de posar la nostra confiança en un només professional que ens guiï en l’educació del nostre gos. Ha de ser algú amb experiència i bagatge contrastats. Sobretot, aquest professional ha d’haver aconseguit bons resultats en l’educació dels gossos i la modificació de les seves conductes, establint per als seus amos “salut familiar”. Ha de ser un instructor acreditat com a ensinistrador caní professional. Des de fa anys, l’Associació Nacional d’Ensinistradors Canins a Espanya acredita la professionalitat dels seus associats alhora que els ofereix una formació continuada. Tots els seus socis han passat exàmens de certificació i han demostrat les seves experiència davant l’entitat.

Al continuar utilizando nuestro sitio web, usted acepta el uso de cookies. Más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar