Troba la teva Resposta a Preguntes Freqüents Conductcan

Per començar a entendre com pensa un gos el més fàcil és pensar en valors absoluts: existeix el blanc i el negre, però no el gris; existeix sí o no, però no potser o depèn; existeix el zero o l’u, però no el 0,5 ni el 0,3. Amb això vull dir que si ell fa quelcom bé hem de donar-li una carícia; per contra, si fa quelcom malament, també hem de fer-li entendre. El càstig, cosa que no ens agrada a ningú, no depèn de la gravetat del que ell hagi fet, sent incorrecte el que molts cops es diu: “soc molt fluix quan el renyo, menys si fa alguna cosa vertaderament greu”. Encara que faci quelcom de poca gravetat hem de rectificar-lo per així evitar mals majors. La seva manera i visió de resoldre qualsevol situació és molt diferent de la nostra. Entre ells existeix el joc i també les demostracions de poder mitjançant la força; no existeix el rancor, la malícia ni cap mena d’estratègia subliminal. Per ells és l'”ara” el que viuen i les seves reaccions van totalment lligades a aquest mateix instant. És per tot això que la comunicació més clara per ells és mitjançant el càstig per entendre una reprimenda i pel contrari la carícia o el joc com a recompensa a una bona acció; en ambdós casos es tracta que senti el que volem comunicar-li, tal com ells fan entre si. Només hem d’observar què passa quan es fa quelcom que no agrada al gos: en moltes ocasions intenta mossegar (o ensenya les dents avisant de les seves intencions). Hem d’actuar de la seva mateixa manera, parlant el seu idioma, ja que és l’única manera en què podrà entendre’ns. Evidentment a ningú li agrada reprendre al seu animal. Per tant, si hem de fer-ho, val més una única vegada i que aquesta sigui l’última. No es tracta de pegar al gos contínuament; AL GOS NO SE’L PEGA. Però si haguéssim de fer-ho, hauria de ser un cop i mai més: no és pel que ara ha fet, sinó perquè demà no ho torni a repetir. Molta gent creu que així l’animal es pot tornar agressiu. Si el tractem com és degut i com ell es mereix (fent-li entendre què esperem d’ell i quin és el seu lloc a la nostra “manada”) no es tornarà agressiu, tot al contrari; serà un gos equilibrat i segur. No hi ha res més important que saber quin és el nostre lloc en aquesta vida, i el mateix passa amb els nostres animals. El gos es tornarà agressiu si no el sabem controlar i no el dominem, perquè ell no renunciarà mai a imposar la seva voluntat de la manera que ell sap (per la força), almenys que el convencem del contrari. La qüestió és que ell és un animal, i nosaltres persones. Si volem entendre’ls i sobretot que ens entenguin, hem d’aprendre a pensar i a expressar-nos amb ells com ells ho fan.

Comentari rebut des del nostre consultori: 

Hola,

Tinc un caniche de 3 anys i no vol menjar. Pot passar dies sense menjar ni beure aigua, només menja el que vol. El veterinari m’ha dit que si no vol que no mengi, però em sap greu veure que no menja. Va ser culpa meva perquè el vaig deixar a casa de familiars i li donaven pollastre o bistec, jo he provat de donar-li carn o pollastre, però ho llepa i deixa el pinso. Estic una mica desesperat.

La nostra resposta: 

El problema amb l’alimentació és que si l’acostumem a tota mena de menjar i li donem qualsevol cosa, ells voldran que seguim donant-los capricis i canviar això ens portarà una mica de temps.

Tot i que creiem que els estem fent un favor i que el millor és oferir-li varietat en la seva alimentació, hem de tenir present que l’alimentació que nosaltres ingerim no és saludable per ell. L’important és donar-los un pinso de qualitat que contingui tot el que ell precisa per la seva salut.

Sobre els comentaris del teu veterinari, estic d’acord: el fos no és tan estúpid com per deixar-se morir de gana.

Posa-li de menjar només pinso. Presenta-li el menjar dos cops al dia. Després de deu minuts, retira el plat. És important ser ordenat amb les hores de menjar, nosaltres no som partidaris de deixar el pinso tot el dia i que ell mengi a demanda.

Per controlar les seves defecacions i evitar problemes de necessitats en llocs i a hores indesitjades, és important també mantenir unes pautes d’horari concretes en donar-los menjar. A més, el seu estómac ho agrairà i les seves digestions seran majors.

Comença a preocupar-te si passa una setmana sense menjar, però no abans.

Està jugant amb els teus sentiments!

Una abraçada

El gos problemàtic no existeix; existeix l’amo problemàtic o no. Amb aquesta afirmació tan contundent vull dir que el gos no és ni bo ni dolent; simplement arribarà a ser el fruit de l’educació que se li proporcioni. Se’l pot educar correctament, se’l pot haver educat malament o simplement no educar-lo activament (no fer res en concret perquè es comporti, cosa que és sinònim d’educar-lo malament). La nostra vertadera feina és entendre les claus del comportament del gos perquè, adaptant-se a elles els nostres clients sàpiguen tractar-los, entendre’ls i controlar-los correctament per arribar a ambdós (gos i amo) a gaudir de la convivència equilibrada, feliç i plena de satisfaccions per tots.

Com una primera introducció a l’educació d’un gos, em permeto suggerir dos articles. Són “L’obediència bàsica” i “Educar al gos” (estan a la secció “premsa” de www.conductcan.com). Espero que serveixin d’ajuda; crec que es poden trobar en ells millors respostes a molts dubtes que ens preocupen.

El primer que vull dir és que l’edat ideal per començar l’ensinistrament amb un gos és entre els 6 i els 8 mesos, perquè seria en principi el moment anterior a la pubertat de l’animal. Per descomptat, abans dels 6 mesos és capaç d’aprendre moltes coses, però no és prou madur per a suportar l’estrès que un treball intensiu pot suposar-li.

Després dels 8 mesos sempre s’és a temps d’ensinistrar-lo, però com més experiència té més complicat serà convèncer-lo que ha de canviar els seus hàbits. De totes maneres (i tot i que insisteixo que se’l podria ensinistrar a qualsevol edat) la feina comença a complicar-se vertaderament a partir de l’any i mig o dos.

Per conèixer més detalls sobre quina és l’edat ideal per educar a un gos, en la secció d’articles de www.conductcan.com hi ha un que parta sobre el tema, i un altre que també facilita més informació sobre el que suposa l’educació del gos en general.

Hi ha “etòlegs” o “professionals” de l’educació canina que fan “cursos per cadells” a una edat massa primerenca. En la meva opinió, per un costat és un error sotmetre a un cadell a un estrès innecessari i, per l’altre, els resultats dels treballs per premis sobre cadells s’extingeixen amb l’edat de l’animal.

De totes maneres, el que no hem d’oblidar mai és que cada animal és únic, i que el millor és adaptar-se a cada individu estudiant de prop el cas.

Hi ha “etòlegs” o “professionals” de l’educació canina que fan “cursos per cadells” a una edat massa primerenca. En la meva opinió, per un costat és un error sotmetre a un cadell a un estrès innecessari i, per l’altre, els resultats dels treballs per premis sobre cadells s’extingeixen amb l’edat de l’animal.

De totes maneres, el que no hem d’oblidar mai és que cada animal és únic, i que el millor és adaptar-se a cada individu estudiant de prop el cas.

Per solucionar immediatament els problemes que un cadell pugui ocasionar o per anar sobre segur en la seva educació, oferim dues opcions:

1. Una sessió d’assessorament, que no és una altra cosa que una visita personal en la qual a la vista del seu comportament expliquem una sèrie de pautes molt clares per poder portar la situació per bon camí des de l’inici, a més de resoldre tots els dubtes sobre la seva conducta i educació. Aprofitem per explicar detalladament en què consisteix l’ensinistrament per si en un futur pogués interessar. En una única sessió deixem clar com hem d’actuar amb el cadell perquè ell vagi pel camí desitjat. Cada animal és diferent, i des d’aquí podríem passar-nos hores escrivint normes generals d’educació del cadell sense saber si encertem el perfil de cada animal.

2. Una “tutoria”, que són un seguit de visites espaiades en el temps en les que anem supervisant els avenços que es van fent amb el cadell i marcant progressivament nous objectius i noves normes.

El primer pas sempre serà una visita personal per conèixer al gos, els seus hàbits des que està amb vosaltres i l’ambient en què es desenvolupa. A partir d’aquí podem proposar un treball concret, i explicar totes les seves característiques. És l’única manera que tenim per donar una informació fiable i personalitzada, ja que cada gos requereix un treball diferent, donat que viuen en famílies diferents amb horaris, gustos, hàbits i moltes altres coses també diferents que influeixen en el comportament de l’animal.

Aquesta visita no compromet a res, tot i que sí s’ha d’abonar el seu cost (40€), per cobrir el desplaçament (si es deicideix treballar amb nosaltres, es descompta el cost d’aquesta visita). Una altra opció és venir a l’escola (estem a Lliçà de Vall, a prop de Mollet i Granollers) i no hi hauria cap cost, però en aquest cas es perden detalls de l’entorn de l’animal a més que ell, per estar fora del seu ambient, pot mostrar un comportament diferent a l’habitual. La nostra recomanació és fer aquesta rimera visita a domicili. Per quedar amb nosaltres i parlar sobre la siuació en particular de cada família, suggerim que es concerti hora trucant.nos als telèfons 931135167 o 609737984.

A partir de la visita, tenint una informació detallada i a mida de les seves circumstàncies, serà el client qui esculli quan i sobretot com començar. La complexitat o la senzillesa de l’educació d’un gos depèn dels objectius que es marquin per l’ensinistrament i, sobretot, de la facilitat que tinguin els amos per entendre i aplicar les directrius que el seu animal requereixi. A més d’ensenyar al seu gos, ensenyem també els amos a educar-lo, i això potser serà el més important: que sàpiga com ha d’actuar amb ell en qualsevol situació.

És difícil concretar un preu i una durada del treball exactes fins que no podem valorar la situació amb precisió. Hi ha un munt de possibles combinacions: ensinistrament a domicili, internat, a l’escola… Recomanem l’article (https://conductcan.com/ObedienciaBasica.pdf) sobre l’obediència bàsica en la qual es pot llegir quines són les principals opcions de treball que es barallen per poder adaptar-nos a les circumstàncies de cada animal.

Cada cas és únic i irrepetible, i hem de cenyir-nos a les circumstàncies particulars que el rodegen.

Som una escola d’ensinistrament que donem un servei molt personalitzat, tant en l’educació com en la guarderia. En el segon tenim les Dplaces justes per oferir als nostres hostes una atenció cuidada al detall. Això fa que, mentre que la resta de l’any sempre tenim places lliures, en temporada alta (Nadal, Setmana Santa i estiu) sigui necessari que els usuaris ens avisin amb antelació per poder planificar adequadament l’ocupació i poder brindar el servei a tots.

Les estances estan a la nostra casa, on disposem de 8500 m de terreny pels gossos. Si és un animal que no coneixem prèviament, els primers dies sortirà lligat (amb corretja extensible), i a mesura que veiem que és manejable i coneix les nostres rutines, arribarà a gaudir lliurement de tot l’espai. Ens comprometem a tres passejos diaris, sent possible que, mentre no generin conflictes entre ells, gaudeixin del gardí durant hores.

Donem menjar dos cops al dia: al matí i a la nit, sempre després dels passejos. A no ser que l’animal requereixi una dieta especial, no és necessari portar el pinso.

Els tractaments farmacològics addicionals estan inclosos en el nostre servei. Només sol·licitem que, juntament amb la medicació, se’ns facilitin les indicacions per escrit.