La higiene en els gossos: la cura de la seva salut física és molt important.

L’especialitat de la nostra escola com a ensinistradors camins professionals és la de vetllar pel benestar psicològic del gos. No per això pensem que és menys important cuidar del benestar físic del gos, sempre que algú ens transmet alguna preocupació relacionada amb la seva salut, la nostra recomanació sempre és la de dirigir-se al veterinari.

En algun cas molts dels problemes de conducta d’un gos venen daus per un problema de salut física que impossibilita el seu bon comportament. Quan existeix malestar, dolor, problemes d’higiene, mala alimentació, etc… pot sentir-se incòmode o estar malalt i la seva manera de reflectir-ho és a través de conductes indesitjades.

És important que es mantingui una neteja correcta així com que els gossos estiguin al dia de les seves vacunes, sistemes de *desparasitación interna i externa i ben alimentats.

Us detallem alguns consells per a poder vetllar per la salut física del gos.

RASPALLAT

Existeixen multitud de raons per les quals el raspallat és beneficiós, i les podem enquadrar en cinc grans apartats:

– salut,
– aspecte,
– neteja,
– inspecció,
– relació.

Si la capa de l’animal es troba neta, aquest estat contribueix al fet que tant el pèl com la pell es trobin sans, la qual cosa, al seu torn, té una important repercussió en l’estat general de salut de l’animal. 
El raspallat contribueix al fet que el pèl feble o mort sigui reemplaçat per pèl nou. 


La higiene del pèl prevé els estats d’irritació de la pell. Durant el raspallat, és més fàcil detectar possibles problemes cutanis de manera precoç. D’igual manera, a més de la pell, es poden inspeccionar de manera rutinària altres parts de l’animal com a relleus ossis, plecs de la pell, ungles, ulls, oïdes, boca, dents, anus, vulva i prepuci.

BANY

El bany dels gossos és fonamental per tres raons:

– És una forma eficaç de controlar els ectoparàsits.
– Permet tractar afeccions cutànies i aplicar medicació de manera tòpica.
– Neta i condiciona el pelatge de l’animal.

Aquesta neteja resulta necessària, al seu torn, per diferents causes:

* En els casos en els quals el pèl es taca amb alguna mena de substància que no pot ser eliminada mitjançant el raspallat.
* Per a eliminar olors (per exemple, quan un animal s’ha tacat amb les seves dejeccions).
* En gosses que acaben de passar el període receptiu del zel, és útil per a eliminar i emmascarar les restes d’olors que atreuen als mascles.
* Per a millorar l’aspecte general del pèl del gos abans d’un concurs o exposició.

CORT D’UNGLES

El tall d’ungles és un aspecte que en la majoria dels gossos sans no necessita atenció. Això es deu al fet que l’activitat normal diària s’encarrega d’anar desgastant-les, a excepció de les dels *espolones, que com no arriben a tocar el sòl, han de ser tallades amb més freqüència. En els gossos que tenen *espolones, aquests mereixen una atenció especial, ja que l’excessiu creixement de l’ungla pot portar com a conseqüència lesionis en la pell en clavar-se en ella.

En els animals que tenen incapacitat per a moure’s, o tenen algun tipus de malaltia, es pot produir un creixement excessiu de les ungles. Aquest excés de creixement pot portar com a conseqüència una posterior incapacitat motora, ja que les ungles impedeixen el suport normal del coixinet plantar o palmar de l’animal.

Dins dels animals que requeriran atenció especial per aquesta mena de problemes, trobem una sèrie de possibilitats:

– Animals que solament fan exercici sobre terreny tou (sobre herba) o animals que pesen molt poc i als quals aquest escàs pes els impedeix un desgast correcte en fer el seu exercici diari.
– Animals el comportament i l’exercici dels quals diari es restringeix a una zona molt petita (un pis).
– Animals vells que ja no tenen capacitat per a realitzar exercici amb normalitat.
– Gossos que han estat intervinguts d’alguna fractura en una de les seves extremitats i, per 
el tant, en tenir-la immobilitzada, no poden desgastar les seves ungles normalment.
– Animals amb ferides o malalties en les extremitats o fins i tot en les mateixes 
ungles (infeccions provocades per fongs).
– Animals que han tingut algun procés en una extremitat i que, a conseqüència 
d’ell, s’han modificat els aploms, és a dir, la manera de trepitjar.
– Cadells lactants en el llit. En els lactants, l’exercici és pràcticament nul i, a més, el creixement de les ungles és molt ràpid. A aquestes circumstàncies se suma el fet que poden esgarrapar les mames de la mare en intentar col·locar-se en la posició adequada per a mamar. En aquests casos, és aconsellable realitzar el tall d’ungles 
setmanalment. 


Esperem que aquestes indicacions us serveixin com a orientació i us resultin útils. La nostra intenció és la de facilitar-vos quanta més informació possible i que resulti beneficiosa per a vosaltres i la vostra mascota.

Sí que és cert que la seva educació és important, però tal com indiquem en aquest escrit, la seva salut i benestar físic són primordials.

Al continuar utilizando nuestro sitio web, usted acepta el uso de cookies. Más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar